Com a bons berguedans ens vam reunir en un bar. Fèiem un cafè tot parlant-ne. Com, perquè i de quina manera - ens preguntàvem, tot i que la idea era força clara. Una cobla, jove i amb ganes de menjar-nos al món (lògic i normal a aquestes edats, com si jo fos tant vell) preparada per sortir a la llum. Però aquesta idea no va sorgir del no-res, evidentment. L’Assemblea Nacional Catalana va encarregar a uns quants que fessin una cobla per tocar quatre sardanes a la Plaça Sant Joan, on ells hi realitzaven un acte. Es van buscar músics, es va tocar i les sensacions van ser molt bones. Doncs pit i collons, ho tirem endavant.
Dels dotze de la cobla (no oblidem al nostre estimat director), onze vam sortir de l’Escola de Música de Berga, dirigits durant molts anys per la mateixa batuta i sabent què és la cobla gràcies a molts assajos previs, concerts i ballades. El dotzè, d’una mica més lluny, de Cardona. Això sí, molt bon xicot! El nostre propi projecte, creat des de zero tenia tot un camí per endavant.
Com era d’esperar, va haver-hi opinions de tots els gustos. Uns es van declarar fans incondicionals sense pensar-ho, altres no en van fer gaire cas però tenien un ull posat en què passaria. Per últim, com passa a les millors famílies, alguns no veien amb bons ulls una nova cobla, però això era una motivació afegida. Nosaltres no volem res més que contribuir amb un granet de sorra al meravellós món de la sardana i la cultura catalana. Estimem la música i entenem la Cobla com una manera de viure, plasmar i expressar un seguit de sensacions, sentiments i molt més que paraules.
I de tot això ja en fa un any. Un concert, algunes places conegudes i moltes per conèixer. Seguim endavant, amb més ballades, concerts i altres sorpreses. Va!
Marc Villegas