Afanyi’s, que vaig tard
Publicat el dia 22nd Apr 2015
En l’últim article intentava explicar-vos, a grans trets, què veu un músic de Cobla quan té el privilegi d’assistir a una missa qualsevol, un dia qualsevol i a un lloc qualsevol. Sembla ser que l’experiència (poca, en el meu cas) redactada de forma grotesca fa certa gràcia. No et fa molt riure però tampoc et fa llastimeta. Per manca d’originalitat aprofitaré el mateix punt de vista, en una escena, però, molt diferent, que us posarà en la pell del músic. Més quotidiana i participada que l’ofici, més nostrada, més de poble. L’audició de sardanes.
“Afanyi’s, que vaig tard. Gaire? Res, un parell d’hores.”
La puntualitat a les sardanes és una cosa cada vegada més relativa. Abans d’un bolo pot passar absolutament de tot. Aquí uns exemples i les seves possibles, que no efectives, solucions:
Pots arribar extremadament d’hora, amb una ressaca important i una carretera que no ajuda a trencar el son. Per cert, l’únic bar del poble és tancat. Que tinguem sort, que deia aquell.
També pots arribar extremadament tard, acostuma a passar després d’una nit que t’ha marxat extremadament de les mans, però tranquil, taxi i amb un bon aplom.
Pot passar, també, que la meitat de la cobla hagi quedat una hora més tard per marxar. Arribar en “rompan filas” a Plaça dóna mala imatge, però tranquil, els hi poses un Mas Ros i t’aplaudeixen a dos dits de la cara perquè la repeteixis. I amb aquella fe.
Algun dia algú es deixa l’instrument a casa, o arriba amb un tible quan havia de venir amb la tenora, però tranquil, la gent quan no entén una cosa, la justifica: “Segur que és un nou format de cobla, jo ja n’havia sentit a parlar”. Però no, no és això. L’hem cagat.
Que la contracte posi una cosa i et diguin, “in situ”, que n’has de fer una altre. Portaves una audició preparada i n’has de fer una de diferent. Tot i això el simpàtic/a de torn deixa anar un: “I que siguin ben maques, eh!”. Entranyables balladors...
Tantes situacions viscudes i tantes per viure!
Salut i sardanes!
Marc Villegas